I'm still I'm still Xavi's on the blogg

Qué és això de la feina? Curs a distància

2007-12-29T07:45:00.000-08:00

Benvolguts i benvolgudes.

Bé bé, ara que estem acabant el mòdul 1 sobre el master “com trobar feina”, és important posar en pràctica alguns dels coneixements adquirits.

Avui posarem de relleu l’importancia de les eines de comunicació en el món empresarial. És important saber qué t’estàn comunicant exactament. Quin és el missatge? Qui és el target? Quin és el canal que utilitzen? Quin és el registre? Quin és el posicionament?.

Per exemple, si et diuen: treballaràs a Barcelona, el que t’estan transmetent és un missatge més ampli que, per raons d’ecologia, volen reduir per no malgastar les concentracions d’oxigen necessàries per contrarestar el canvi climàtic. En el fons et diuen: “ El treball, activitat social inmaterial i, per tant, inubicable, quedarà palès en alguna empresa amb seu social a la ciutat de Barcelona, però amb elaboració efectiva en un radi amb un marge no superior als 4.500 Km i no inferior als 25 Km per tal de garantir un marge d’acció suficient”. Si haguéssin volgut dir “Treballaràs a Barcelona ciutat., ho haurien dit exactament així, amb el cost medioambiental que això hauria suposat”. Però tú, que ets ecologista, ho entens, i dones es gràcies, perquè només així salvarem les balenes del zoo d’Orlando.

Un altre exemple possible és en referència a la descripció del lloc de treball. Aquí s’han de tenir en compte variables socioeconòmques, sociopolítiques, siociosubnormals i socipasidents. També és important tenir competències lingüístiques. Jo recomano tenir els mínims coneixements possibles, per així anar amb menys prejudicis e intentar improvitzar sobre el que t’estàn dient. És molt important deixar-te anar, donar ales a la teva imaginació, ser creatiu, tenir la ment oberta, no caure en tòpics, ... només així et podràs acostar al que et diuen.
Posarem un exemple típic: “Product Manager Junior”. Comencem. Gramaticalment, estaríem parlant d’una oració. Una oració amb subjecte el·líptic i amb verb ocult. De manera que, a priori, quedaria així: Jo, sóc product manager junior. Analitzem les parts:

- Subjecte: complex. Podria ser JO. Però és incomplert. En realitat és JO JUNIOR. Això és important, perque acaba determinant aspectes com la “responsabilitat”, el “salari” i un concepte complex, com és el “pringaísme”.
- Verb: Sóc. Verb ser. Una aportació supèrflua, perquè evidentment si sóc jo, és que existeixo. Així, fins ara, tenim els significat: Jo, que sóc jove, existeixo com a tal (persona física).
- Atribut: No en té. Product Manager en el fons és una oració independent que s’uneix de manera conceptual, no gramatical. El que vol dir és que existeix una persona que és product manager i que, com a tal, fa les tasques que li pertoquen i que es tradueixen amb un sou coherent.

Així, el sentit de l’oració és “Jo, que existeixo com a persona física perquè estic biològicament viu i metabòlicament actiu, tinc una edat que, sociològicament parlant, seria correcte situar-la entre els 15 i els 30 anys. Apart, d’alguna manera conceptual, mística, sobrenatural i, sobretot, supèrflua, tens una relació amb la persona que ostenta o diu ostentar el carrer de product manager, amb les conseqüents funcions pròpies i el conseqüent salari que li pertocaria per a aquesta funció”.

D’aquesta manera, l’exercici acaba a l’unir les dues explicacions anteriors per trobar el significat real de “PRODUCT MANAGER JUNIOR. LUGAR DE TRABAJO BARCELONA”.

Ara passarem a la pràctica, quan tingueu temps neu interpretant les següents propostes o oracions.

- “Category manager. Barcelona. Sector alimentación”.
- “Diseñador, sin experiencia, con ámplios conecimientos y dominio de Photoshop, Acces, Corel, Autocat, 3D, Maya, Inca, Seat Panda, Nero, Nero visual express, Nero Vision express, visualizador de Microsoft Windows y picture manager. Importante dominio absoluto de todos los programas del entorno acrobat y macromedia, en todas sus versiones y actualizaciones. Se valora coche propio. Salario a convenir. Lugar de trabajo, Barcelona”.
- “Assistant Brand Manager”.
- “Fotografo. Barcelona”
- “Empresa líder en su sector y en proceso de expansión busca un key account con 1 año de experiencia para llevar el contacto below the line the las franquicias en terriotorio nacional”.
- “Buscamos chcas para campaña de publicidad”.

P.S. En memòria de d'una màquina de cafè.

La Cartellera

2007-12-29T07:28:00.000-08:00

Nota: Aquest text és un petit homenatge a una època pasada, en la que el millor que es podia fer era esciure...

Avui comencem una altra secció. Per fiiiiii, una secció amb contingut, no? K cabrons. Bueno, pozí. I avui parlarem de cine. Concretament de “rareties”. É? Mande? Tas tonto? The rareti yu du, the rareti tu ar!

Avui parlarem del guió prohibit de Harry Potter, que havia de ser la segona entrega de la serie.

Argument: Els tiets de Harry són uns filldeputa, i el seu cosí, un reprimit. Però aquesta miserable vida que porta acompanyada d’aquesta gent no impedeix que Harry, que encara no és major d’edat, pugui escapar-se sempre que li roti de casa per tornar al seu castell-escola d’Escocia. Ell es creu que és un lloc màgic, i és normal, per que algo ha de dir el departament de comunicació de l’escola si se suposa que estan estudiant per “mags”. De fet, el govern britànic vol posar mà a tal estafa, però sembla que el recent procés de “devolution” (devolució de competències al parlament Escocès, on el partit de Sean Connery està a punt d’aconseguir la majoría absoluta) no permet que l’investigació tiri endavant pq les competencies ara sembla que les té el parlament escocès, altrament interessat en que l’escola continui oberta pq normalment els alumnes són pijos-imbécils o amb problemes socials greus, fills de famílies riques, que normalment han d’acabar en centres de reclusió revestits d’una aureola màgica, en aquest cas, per fomentar la integració i baixar l’index de suicidis i fugues.

Però el cas és que el Harry agafa el tren de vapor (aquí cal denunciar la deficient xarxa ferroviària del nord-est d’Escòcia, mancada d’una adequada electrificació i de més freqüència d’horaris) a l’andana 9 i ¾ (Nota: veure la pel·lícula EL TRUCO FINAL per entendre lo cutre que resulta aquest efecte òptic).
Només arribar a l’estació, el seu col·lega obès el ve a rebre, a la vegada que es troba amb tots els col·legues que havia fet en el curs anterior. Val a dir que molts d’ells havien empitxorat molt durant l’estiu, lluny dels profesionals i els psicòlecs de l’escola. Però tot i així eren els seus col·legues. Especialment el pel-roig, amb tendència a la depressió i la inseguretat, i la noia, amb una clara actitud bipolar.

Però les coses no seràn fàcils en aquest nou any. Microsoft ha tret el nou sistema operatiu windows vista, i això és una cosa que agafa per sorpresa a l’escola. No se sap com, però d’una manera misteriosa tots els ordinadors van aparèixer configurats amb el nou sistema operatiu. Aquest fet va generar tot tipus de sospites. Seria la nova amenaça de “Lord Baldimord” (ex-profesor que es va haver d’acollir al pla de regulació forçós que va tenir lloc dos anys abans que Harry entrés), o es tractava d’algo més greu? Potser tenia que veure amb ell. Tothom sabia que ell era especial. Era l’únic que entenia l’utilitat de l’escàner, i això el convertia en un erudit a l’escola (sense comptar la raja del front, a la que el departament de comunicació de l’escola va treure partit atribuint-la a una baralla entre un mag mega-poderós i els seus pares. En veritat, una pallisa del seu oncle borratxo que va acabar amb el Harry escales aball de St. Paul Cathedral quan tenia 4 anys).
Però, per si fos poc, el repte que va suposar saber qué cony era l’escaner es va quedar esmicolat per nous i tenebrosos fets. Havien instal·lat un plotter nou a la sala-laboratori de màgia (sala d’ordinadors per la gran majoria de gent).

La trama es centrarà en les desventures i penositats dels tres amics intentant superar els entrevancs que el nou sistema operatiu els posa al davant, així com les alu·lucionados col·lectives que pateixen qual els psiquiàtrcis s’equivoquen amb la medicació.
Finalment, el repte vindrà quan, tornant a ser el rei de la classe, dominant el sistema operatiu, voldrà imprimir una foto d’una tia en boles per penjar-se-la a l’habiació. Llavors, el plotter no anirà (el repte estava en imprimir-ho en tamany DINA-2, per un tema de rendibilitat col·lectiva). Però finalment, posarà la mà, i tot i que no aconseguirà que imprimeixi, la sang resultant de la seva mà esclafada sobre el paper farà que la gent al·lucini i entengui que aquell aparell serveix per imprimir, plasmar color sobre cel·lulosa. I tornarà a ser el rei. Tant, que decidirà canviar-se el cognom de Potter (que li van posar l’any anterior per haver-se fumat tota la producció d’Orenga que el seu amic obès cultiva en una barra, perque és il·legal, i menjar-se foter-se una pedra filosofal sencera sense mastegar) pel de Plotter.

I així s’acaba el curs. Amb tot això, l’avi de l’acadèmia és investigat per frau fiscal, hi ha una vaga de professors reclamant que els directius facin màgia amb el seu salari i Sean Connery visita les instal·lacions en plena campanya electoral.

Qué és això de la feina? Curs a distància

2007-12-29T07:23:00.000-08:00

Hoooolaaaaa!!!!!

Després d'haver tingut més de mig any per poder preparar el vostre CV, ara toca fer un pas més en el vostre procès cap al...èxit¿?

Arriba la segona fase del procés. Normalment és l’entrevista. Pq es diu així? Els experts coincideixen en el fet que es tracta d’una situació semblant al que es coneix com a “entrevista”, i d’aquí el nom. Po clar, no et pensis que estem parlant de la contra de La Vanguardia, d’unes reflexions que et trasllada el Joan Barril o d’una tarda relaxada amb el Llucià Ferrer i el seu genial periodista Xavier (és probable que això només ho entenguin els que tenen prou temps com per escoltar aquest programa cada tarda de 4 a 7...xo això ja és un altre tema).
No. El tema s’assembla més a la reacció que tidria el Losantos si descobrís que el seu tècnic de só és català.

Fatxes a part, els objectius de l’entrevista són múltiples. Els podem classificar en dos grans blocs: se enchufan o no se enchufan...perdó, m’he colat. PRINCIPALS i SECUNDARIS

PRINCIPALS:
- Humiliació personal: entès com el contrari de fer-te sentir bé a nivell físic i mental.
- Humiliació col·lectiva: entendre d’una manera clara i amena que no formes part de cap grup especial. Ni tu, ni els teus pares, ni família, ni amics, ...

SECUNDARIS.
- Cobrir les hores dels professionals en selecció.
- Oportunitat per fer diferents combinacions de roba de vestir.
- Descobrir nous barris i noves realitats i problemàtiques socials. (com ara que el 22@ es pot allargar fins a Sant Adrià del Besòs).
- Replantejar-te opcions polítiques.

“Zí zí, po yo quiero hablá!” Tranki, a eso vamos. Analitzem les fases de l’entrevista

Com afrontar l’entrevista

1. Ere felí? Du yu happy today? I wanna wishu? L’actitut és molt important. Si vas instal·lant cadires bomba per l’oficina és possible que surtin certes recances. S’ha d’anar amb actitut constructiva (i més sent de Barcelona, on en sobra).

2. Nar ben vestit. Nono, no us ho curreu gens!!!!! Corbata i traje. I no pensis, no pensis, no et miris al mirall sobretot!!!!! Ves ves, i assumeix que durant unes horetes no seràs ningú en aquesta vida. A veure, també cal matitzar. Depèn del curru que busquis. Si ets un marroquí que busca entrar “en una sólida compañia de restauración con ámplias prespectivas dentro del sector” (Baguetina Catalana, x si no hi esteu ficats), doncs amb un tratje d’Armani n’hi ha poru. Si vas per Product Manager, millor entres a l’oficina amb el teu Audi A10, que encara no existeix, però tu ja el tens pq el teu pare és “Chief Executive Manager” de la divisió “International development and Reserach department” d’Audi, amb seu compartida en Sttutgard i el 22@ (sector no-mina).

3. El repazito. Bueno, és bàsicament el moment que toca explicar el curriculum (veure secció anterior). Intenta ser coherent. Vull dir que si vas posar que saps anglès,.quan et diguin “when did you pass your advance exam?...” no diguis “sí, bueno, solo a veces. Pero me interessa, en serio”. Sobretot intenta vendre la teva experiencia. Nota à per experiencia s’entén: la teva, la del teu company i tot alló que has vist que fa la gent de l’empresa.

4. “Zi, quiero zer rico”. Pues si pots negocia. Sobretot negocia fort quan una feina no t’interessi gens, així tens àmplies possibilitats que no et pillin.

I res, bàsicament és això. Tranquil, que en 90 % dels casos tens algun tipus de resposta (el silenci és resposta).
I ale, a esperar...nainonainoná...nainonainoní...

Vale, ya tamos de vuelta

2007-12-29T07:05:00.000-08:00

Holaaaaa!!!!!

Seguim amb les classes de "buscar feina". Algunes actualitzacions de conceptes laborals bàsics:

- Esmorzar: sinònim de sopar.
- Sopar: sinònim d’esmorzar.
- Pont: forma geomètrica que pots fer amb els bolis a les 3 de la matinada.
- Compensació: sinònim de silenci.
- Cafè: sinònim d’aigua.
- Aigua: sinònim de ginebra.

La història de la història

2007-02-11T09:18:00.001-08:00

Com no podia ser d'altra manera (i tots sabiem que algún dia passaria...) avui toca parlar d'història. Bé, de fet no parlaré, perque la imatge parla per si sola. Aquest mapa del 1854 el podeu trobar a la "biblioteca nacional", amb seu a....???....???...exacte, Valdepeñas!
Doncs bé, els erudits del moment deurien dir: vamos a hacer un mapa real de España, pa vé lo que ocurre. I el resultat és contundent. Segons els especialistes de l'época, Espanya es dividia en quatre parts:
- España uniforme (o el que és el mateix: castella-lleó).
- España no-uniforme (la corona d'aragó, o el que quedava d'ella). S'ha de dir que ja portava un segle incorporat a España com a tal. Però vaja, pel que es veu el cuento xino dels reis catòlics era un "pelín exagerat"... per dir algo, clar.
- España foral: Curiós el que s'asembla a "Euskal-Herria", jeje. No, bàsicament, pq els "fueros", o el que és el mateix, els territoris vascos, s'incorporen a España després de la segona guerra carlina (abolició de totes les seves lleis i institucions, 1878). Per tant, en aquests monents encara eren independents (depenien del rei de castella-españa, això sí,...xo poco más).
- Finalment, el cachondeo padre o la España "Eau de toilette".
I res més. L'enviem a laCOPE?
Be watter my friend...

Qué és això de la feina? Curs a distància

2007-01-23T06:51:00.000-08:00

A petició popular, inauguro una nova secció sobre la feina i tot el que comporta la feina. És Gratuïta i podeu deixar tots els comentaris i dubtes que se us vagin acudint.

També us facilito un mòbil pq em pogueu trucar. Assistència les 24h!!!!!!!! jama ya! 620 38 0...y tres numeros más.

CAPÍTOL 1 El Currículum

1.1 Ale, pos el currulum és bàsicament un paper. No, no és una parida. En la meva vida he vist currículums de tot tipus. Alguns en format poster (flipats de belles arts and Company). Ara es veu que s'està possant de moda el video-currículum, i que hi ha llocs que per 60 € te'l graven.

Vayamo por parte. Pos eso, un papel. Zí zí, po no un papel qualsevol. No pot ser de fumar, ni del vàter, ni de diari... ha de ser un bon paper. En blanc, sense res escrit, perque es tracta que ho escrguis tu. I qué has d'escriure? pos lu que tu cregui k po da ser útil.

1.2 Pasemo a la pràctica. Tu también puedes tener tu currículum.

Un cop em decidit: "quiero tener mi propio currículum", has de començar a compilar la informació necessària. I pensar en quina llengua!!!! No és cap parida. Si vols treballar en una empresa multinacional, millor en anglès. Si vols treballar en una empresa andorrana, millor en andorrà. I si vols que no et pillin, en català. Algo de bo ha de tenir aquesta llengua, no?

1.3 Les parts d'un currículum

Qui ets? si ets mono, estàs bo, etc.... també aprofita per dir si ets noi o noia, o d'on no'hia noi raja. Posa una foto teva. I de pas si tens coche, pq puguis portar el jefe a la feina.

Qué has estudiat? Vol dir en quin centre t'has deixat una pasta per tenir un títol. O en quin lloc acostumaves a passar les hores entre els 18 i els 24 anys.

Experiencia? posa el que vulguis. Intenta ser creatiu. Si et vas tirar a una cambrera, pues "assistant customer representative", per exemple.

Informàtica!!!!! Age of empires, és bàsic. també si saps instal·lar la web cam o no. Po no posis mai el msn, és l'únic que realment coneixen i no els mola (ja sabeu, la productivitat...).

Idiomes!!!!! Juasjuasjuasjuas. Mira, no t'enganyis. Apart del castellà (i el català, en fluixet), no tens ni zorra d'altres idiomes. Po no et tallis. Posa PROFICIENCI DE LA MUELTE IN ENGLISH i FRANCÉS a tout et pleni par la université de la ville de Paris. I si et fan proba de nivell, canta algo d'OASIS, que sempre pots dir que l'accent de Manchester és el més dificil de tots d'entendre.

Altres coses. Posa el que fas en el temps lliure. Intenta no posar que fumes petes o beus birres. No per res, sino ningú ho posa xo tothom ho fa, així k si algú ho posa...joder, els pots asustar!

I ja està!!!!!

P.D. Mai dieu troles, k us pillarán...jajajajajajaja

Primeres reflexions

2007-01-19T14:29:00.001-08:00

Demà és dissabte. I per tot el dia.

Bueno, des d'aquí vull aprofitar per dir dues coses:

En primer lloc, felicitar al Ricard, que ja ha fet 30 anys. Com la Damm, que en fa 130, però amb 100 anys de diferencia. Ambdós ens han donat bons moments, i espero que així segueixi :) És per això que et dedico un poema

Oh Ricard Ricard,

per mi ets una obra d'art.

I com les grans obres

passen a la historia en les hores

en les que pagues les fondues amb la teva Mastecard

Sería undetallassu, ehhhhhhhhhh

I després, desitjar a l'Eva una feliç estada a Brasil. Ale, uns currant i enterrant la bona vida, i d'altres malgastant les seves transaminases en latituts suggerents. Sobretot, vigileu amb el Chino Felicidad. És mot heavy la que podeu lar allà. Recordeu que és un Xino...

I no t'oblidis de comprar a la bola de vidre que neva de Sao Paulo. Seria una llàstima que no poguéssis ampliar la teva col·lecció.

Benvinguts, Benvinguts

2007-01-19T13:49:00.000-08:00

Hola (amb exclamació),

Primer de tot, tinc la botella de cava aquí al costat preparada per fotre-li un bon cop a l'ordinador i declarar inaugurat aquest Blogg. Es tracta d'un Motxandón (Moët...), que dona més glamur al tema. No estic disposat a inaugurar-lo amb un simple Freixenet...o un Rondel Oro, Rondel Verde, es como tu, Rondel.

Per fer més amenós aquest discurs inaugural, he decidit urilitzar el format entrevista perque trobo que s'hi presta. Aquí va, doncs, l'entrevista que em faig a mi mateix.

Però pq...pq ho fas?
Després de tardes i tardes...nits i nits, en les que s'han arribat a límits de deliri i desquici alarmants, un es pregunta. Pq? Pq tan patiment? No cal... va ser llavors quan em van aconsellar que "donés sortida" a tot tipus de creativitat (no els rallés més, vaja).
K no cal és evident. Però i un fotolog? no sería menys traumàtic per a tots?
El que és traumàtic és el meu domini del Photoshop... No,ara en serio, sincerament hi ha gent que hi posa molta i·lusió en el fotolog. Moltes hores. I qui sóc jo per deixar-los en evidència. No, s'ha de ser humil. Cartier Bresson m'ho va dir un dia. "tio, ves amb cuidado, o el teu geni pot fustrar generacions de fotògrafs catalans". M'ho va dir en una festa en la que inauguraba la seva nova línia de pitis... m bons, x cert.
Hi ha alguna possibilitat remota que et facis enrere, per caritat?
No, pq si estic escribint això és que ja l'he creat.
Entenc...
Clar...
I de qué parlaràs?
De mi, de tu, de la vida, de nusotrus, ... una cusseta molt variada, ja veuràs. Hi hauràn seccions de películes, músiques, crítiques en general, gratuitats, amistat, la máquina de la verdad, ... una mica tot.
I perque no et dediques al piano que prou falta li fa i toques bé d'una puta vegada els estudis de Chopin, tots. No veus que tot no es pot fer?
Ezo ma dolio...
Ja per acabar, continua aquesta progresió 1,2,0,3,-1,...
N'estic fart de les p...probes de nivell ahhhhhhhhhhhh.